sommaire

jeudi 22 juillet 2021

25 - Lou cabrit

 

25

 

Lou Cabrit 



Voici un texte en patois, bien connu des Anciens de Saint André et des hameaux et villages alentours. 
On le débitait ( déclamait) autrefois au cours des repas ou banquets, en particulier pour les mariages ou à l'occasion de diverses fêtes familiales...


Lou cabrit

Lou capelan de Salinela
Moussu l'abat Migueu Gourdoun
Era de segu lou moudela
Dos priaîres de tout lou cantoun
Veses, mouyennant qu'en cadiêira
Pouguésse mounta qu'auco a fes
E que dedins sa tabatiera
Aguesse un pau de tabat frese
Adoune, se fasié pas de bila...
E léissant courre l'aiga au rieu
Passava una vida tranquila
Galoiamen, en pregant Diéu.
Un jour,una brava fenneta
Per paga lou batejamen
De sa pichota neboudeta
Venguet i ' oufri galantamen
Un cabridet. "Maire divina
Que n'en faraï ? " diguet lou priéu
En s'adraïant vers la cousina
Lou front soucitous, pensatiéu.
Se capitet qu'una mesada
Après aquel evenimen,
L'avesque faguet na tournada
D'obras dins sou despartamen.
Edins sa coussa pastournala
Salinela seguent coumpres,
Lou priéu sounet sa serviciala
E ié diguet:"Lou siei dau mes
Qué vén, se Dieu z hou vou, ma filha,
"Noste païs aura l'ounour
"De festeja l'Epifania
"Et de reçaupre Mounsegour !
"Saren de festa, e vai sans dire
"Qu'après la Messa dinaren,
"E que faudra que l'aste vire
"Per lou cabrit, que manjaren !"
"Vai ben ! faguet la cousinièra,
Farai couma voudra Moussu !..."
E s'en anet galloia e fiéira
En reboussant soun vantau blu.
Lou jour vengu, dins la gleiseta
Lou pople fideu s'acampet,
Quand garamen la campaneta
Per lou tresen cop repiquet.
Moussu Gourdoun faguet marmanda,
Jamai tant beú l'aven pas vist
E per canta la Messa granda
Carguet soun beú subre-pelis
Sa capa d'or fina e sedousa,
Sa capa dos jours u famous:
Toussant, Nadau, la Candelous
Pascas, Nosta-Dama d'Avoust
Era lou campanié Boutàri
Que devié canta lou Credo
E la bailessa dau Rousari
Un poulit "sanetus" de Gounod.
Doune, a l'autar de la capella
Moussu Gourdoun venguet plan-plan
E d'una voues mai que mai bella
Entament l'Oufice sant.
Entanterin, la Margarida
Qu'era restada à soun fournel
E qu'era un pau dura d'ausida
E prou laugièira dau cervel,
Noun se souvenguet plus pécaïre!
De quante biais, couma falié
Que cousinesse, per ben faire
Lou cabridet qu'alestissié !...
Lors, dins lou fiò que se damoussa
Trais una pala de carboun
E leu, a la gleisa s'accoussa
Per r'avisa Moussu Gourdoun
Davans lou pourtalet s'arrèsta...
E, dévisant lou capelan,
Ie faguet sinne de la testa
Emé la sartan à la man.
Lou priéu cantava la Prefacia
Mai coumprenguet ço que voulié
Margaridou 'mé sa grimacia...
E galejaire, e resoulié,
Se viran dar sa cousinieira
En countiniant soun cant latin
Sus lou méma ér de sa preguièra
L'abat respoundeguet ansi:
"Margaridou, vos que te digue
"Coumo fou coíre lou cabrit...
"Qu'en sauça un bon flò s'alestigue
"E que l'autre siegue roustit.
"Ara, vai-t-en à la cousino
"Adouba nous quicon de bon
"Saves qu'aven la bouca fina...
"Per christum dominum nostrum!..."
E vitamen, sus aquel dire:
"Amen!" faguet lou sacrestan,
Que manquet s'estoufa dau rire
En ausiguent lou capelan.

d'un auteur inconnu   

Ce conte a bien été publié dans le recueil de l'oeuvre poétique de Louis Abric, publié à l'occasion du centenaire de sa naissance, en 1986, mais Louis Abric dit bien que c'est un conte d'autrefois, qu'on lui avait demandé de retranscrire, un de ces contes qui faisait rire petits et grands dans les maisons de Provence et de Languedoc, quand on se retrouvait le soir au coin du feu pour écouter un Papet ou une Mamé, raconter des histoires. 

Louis Abric se positionne bien comme celui qui transmet ce conte en le rappelant, au titre de la mémoire collective mais il dit bien qu'il n'en est pas l'auteur lui-même. 

 

© copyrigth Jean Mignot

 

Aucun commentaire:

Enregistrer un commentaire

Vous pouvez inscrire ici un commentaire. Il sera publié après vérification par le webmaster selon l'intérêt qu'il représente, avis/appréciation sur un article, question/demande de précision, contribution ou apport complémentaire. Merci !